La indústria paperera és un sector important de l’economia espanyola, integrat per unes 1.640 empreses, que donen feina a més de 44.000 treballadors. En termes generals, la cadena de valor del paper comença en les plantacions de pi i eucaliptus dedicades a la producció de fusta, continua amb la fabricació de polpa de cel·lulosa i paper, i acaba amb la transformació del paper en diversos productes com embalatges, paper d’escriptura o paper tissú. Després del seu consum, aquests productes són reciclats en les fàbriques papereres, arribant a constituir un 61% de les matèries primeres utilitzades en la fabricació de paper i cartró.
Pel que fa a la distribució geogràfica del sector, és a les regions de Catalunya, València i Aragó on aquests compta amb una major presencia dins del país.
Els canvis en els hàbits del consum derivats de l’augment de la digitalització han provocat una transformació estructural en la indústria paperera. Així, la producció de cartró i altres tipus de productes paperers destinats a l’embalatge no han deixat de créixer en els últims anys. En aquest sentit, les inversions en la indústria pasta-paperera ha anat en augment, realitzant inversions per valor de 1.754 M€ en els últims 5 anys. És un sector en contínua transformació que s’està enfocant cap a mercats amb major potencial de creixement com els envasos i embalatges, i cap a productes de major valor afegit com és el cas dels papers especials per a una ampli i creixent ventall d’aplicacions.
El sector paperer i l’economia circular
Dels gairebé 6,9 milions de tones de paper consumit en 2022, 5,3 milions van ser utilitzades en la producció de paper nou. De fet, al voltant del 64% del paper usat a Espanya és recollit pel seu posterior reciclatge, el que suposa una taxa de recollida després del seu ús considerablement més alta que la d’altres materials menys sostenibles com el plàstic, el que pot derivar en un creixement de la indústria paperera en el futur.
La producció nacional en xifras
El negoci del paper tissú a Espanya ha sigut modelat pels desafiaments econòmics que el país ha viscut des de 2007. La gran recessió mundial que va començar fa 12 anys va afectar de manera desproporcionada a l’economia d’Espanya.
Segons ASPAPEL (Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartró) la producció global del sector de la cel·lulosa i el paper va créixer en el 2021 un 6,5%, situada clarament per sobre els nivells de prepandemia. En concret un 7,7% (1.777.000 tones) de cel·lulosa i del 6,2% (6.658.900 tones) en paper i cartró.
Tots els grans grups de papers van veure incrementada la seva producció en el 2021. El creixement més gran el van experimentar els papers especials i els papers gràfics, que van registrar increments del 15,9%, els papers per cartó ondulat un 5,1%; altres papers per packaging un 4,6%; els higiènics i sanitaris un 1,3%; i el cartró estucat, amb un 0,9%.
Espanya amb un 7% de la producció total europea es situa en el sisè productor de paper de la UE, després d’Alemanya, Suècia, Itàlia, Finlàndia i França amb 69 fàbriques.
En concret per la producció de cel·lulosa a Espanya hi ha 10 fàbriques, que suposa un 5% de la producció europea i es converteix en el cinquè productor comunitari, després de Suècia, Finlàndia, Portugal i Alemanya.
A la llarga es preveu un increment del 2,5% anual en els pròxims 10 anys, degut a l’augment de l’embalatge i la substitució del plàstic d’un sol ús per elements de paper i cartró.
Augment dels costos
Les immillorables característiques mediambientals del paper i el seu potencial de substitució d’altres materials, com el plàstic, conjuntant amb l’increment del comerç electrònic i el gran esforç del sector en la investigació, desenvolupament de nous productes i en els processos de fabricació, ens obren tot un ventall de possibilitats pel paper. No obstant això, la situació del 2022 i principis del 2023, en canvi, semblen haver-se complicat a causa de l’escalada de preus de l’energia i l’augment dels costos de les matèries primeres i el transport.
La fortalesa que la indústria paperera va mostrar durant la pandèmia com indústria essencial, mantenint oberta la pràctica totalitat de les seves fàbriques, tot i la difícil i insòlita situació, ha rebut un cop dur aquest últim any que ha provocat una frenada en la producció i una caiguda en la cel·lulosa del 8,3%. L’escena inflacionista propiciada per la guerra a Ucraïna ha tingut un impacte brutal sobre els costos del sector, que s’han arribat a disparar per sobre del 200% a causa d’una energia i unes matèries primeres que no paren de cotitzar a l’alça. El resultat, com no podia ser d’una altra manera, ha sigut una forta frenada en la recuperació. L’encariment dels costos, però, no està afectant només a la indústria paperera, sinó també a tots aquells sectors que depenen en gran part d’aquesta matèria primera. Aquesta situació imprevisible, de volatilitat i incertesa, complica la gestió de forma significativa i afecta als marges de la cadena de valor.
Les exportacions del paper espanyol
En referència a les exportacions, el sector paperer va registrar creixements del 8,9% en paper i cartró i del 5% en cel·lulosa. La UE continua sent el mercat més gran d’exportació del paper i la cel·lulosa produïda en el nostre país.
En el cas de la cel·lulosa, el comerç exterior va registra increments significatius. El 73% de les exportacions van ser a altres països de la UE (Alemanya, Polònia, Països Baixos, Itàlia i França bàsicament). Fora de la UE, el Regne Unit (9%), Xina (9%) i Turquia (4%) són els principals destins.